Quant calleu sou encara millors.

Me gusta cuando callas, porque estas como ausente.

Així comença un conegut poema de Pablo Neruda.

Així és com haurien d’estar alguns que després de fer el ridícul per no haver celebrat el 75è aniversari del nostre poble, encara tenen el valor de dir textualment que van valorar no fer la festa per:

“que la festa fos en el mes d’agost amb poca afluència de públic per les vacances i la proximitat de la nostra Festa Major.”

Té gràcia haver passat la festa major nombre 75 i que ningú fes esment del fet més important que l’hi pot passar a un poble i és la seva pròpia existència. Té gràcia també plantejar que això s’enllesteix en un soparet. Més que gracia fa potser pena.

En l’escrit d’IVALL també hi ha un altre data divertida i és la separació que fan amb Convergència. Ells porten festes i els altres cultura. La celebració del 75 aniversari, unes bodes de brillants, per nosaltres no és una festa només, és un acte de govern, de tot el poble. Es podia haver celebrat un ple extraordinari, dedicar-hi el sopar de festa major. fer un especial de la Pinya, un programa de ràdio, propostes totes molt barates, però no han fet res. Potser ho han valora´t només.

S’ha us ha passat i no teniu excusa.

Potser algú hauria de dimitir amb una errada com aquesta.

“y me oyes desde lejos, y mi voz no te toca”

segueix dient el poeta, tal com si les nostres paraules no arribessin,

És tant el que no sent aquest govern, potser fins i tot no s'escolten els uns als altres.

Els senyors d’IVALL ja s’han justifica’t i Convergència? està absent. És com ens agraden.

mxv-erc